Aquest diumenge, en ocasió de la presentació de la coalició Democràcia i Llibertat, que ha format CDC —juntament amb Reagrupament i Demòcrates de Catalunya— a fi de concórrer a les eleccions generals, en una mostra clara de la seva ferma determinació per desconnectar d’Espanya, vam poder sentir el principal candidat d’aquesta coalició qualificar de hienes a les persones contràries al procés.
Qui vulgui excusar paraules tan toixes s’hi haurà d’esforçar molt. Homs va emprar quelcom més que una metàfora per referir-se als seus adversaris. Si la metàfora és recurrent i culturalment acceptada esdevé un símbol. Sens dubte, la hiena és un símbol, que evoca en la nostra ment les connotacions negatives que tradicionalment se’ls associa, per bé que la consideració pejorativa que en fem sigui injusta amb la seva naturalesa.
La hiena representa per a nosaltres una combinació de covardia, traïdoria i agressivitat, causa repulsió, i se la tem i menysprea alhora. Per als europeus occidentals, tan avesats als documentals dels que parlava Homs, la imatge que més fàcilment ens ve al cap és la que acompanya aquestes ratlles, la de la hiena tacada, que du sobre la pell mateixa l’estigma de la baixesa moral que li atribuïm.
Tenint en compte que, en el transcurs del mateix acte públic, Artur Mas havia anunciat la defunció de Convergència Democràtica de Catalunya, podem pensar que per això a Homs li va venir la hiena al cap, un animal bàsicament carronyaire. Fins i tot, tenint en compte que es referia als adversaris del procés, i donades les seves recents invectives a la CUP —formació independentista que ha estat crítica amb el processisme— podem pensar que es referia en exclusiva a aquests darrers. O a alguns dels components de la coalició Junts pel Sí, que sotgen sigil·losament Mas mentre esperen pacientment el seu torn.
Però no ho crec. Que la mediocritat del personatge, en el sentit més literal del terme, no ens enganyi. La tria de les paraules i dels tons mai és innocent. És més probable que es referís a d’altres, en aquesta ocasió. Aquells als quals, d’un temps ençà, no ens consideren demòcrates. Aquells als quals, des del seu púlpit, temps ha, els nacionalistes ens han excomunicat de la nació. Aquells que ja no formem part de la congregació del poble. Aquells als quals s’assenyala com a fre a les aspiracions del poble. Aquells que som, en definitiva, i amb certes ressonàncies ibsenianes, enemics del poble.
El procés és ben conegut. El de la construcció de l’altre. El de dotar l’altre d’atributs i connotacions negatives. El de desqualificar l’altre. El de deshumanitzar l’altre. El de cosificar l’altre. Alerta.
Ferran Pedret i Santos
unmonaguanyar 
Bé, mira, va com va. Ells us diuen hienes, vosaltres ens dieu d’altres coses. I al final el que tenim és catalans sobirans per una banda i espanyols que viviu a Catalunya i considereu que els catalans no tenim dret a prendre decisions sobiranes. Que som esclaus. Esclaus que us insulten. Potser això justifica el nostre (i vostre) esclavatge. Deu ser això.
No sé si se n’adona, o bé n’era la intenció, però el seu comentari ve a reforçar la idea que provo de transmetre mitjançant la meva modesta publicació d’avui.
“Les gaseles no volem menjar-nos ningú, només progressar”, ha afegit en una velada al·lusió a Catalunya. En canvi “hi havia una manada de hienes que les volien caçar: aquesta candidatura s’identifica amb les gaseles” perquè representa “la voluntat de sobreviure”.
A mi em fa la impresió que Homs parlava d’aquells que volen ofegar el país.
Fent clic sobre l’enllaç que incloc al post es pot llegir la versió completa de les declaracions, sí (per altra banda recollides a altres mitjans). Les coneixia en el moment d’escriure’l, i no canvia la consideració que em mereixen. Les meves ratlles són una petició d’alerta, per a qui vulgui escoltar-la.