Arxius | Crònica d’esdeveniments RSS feed for this section

CiU i PP bloquegen una declaració del Parlament sobre els “robots assassins”

16 oct.

Els grups parlamentaris del PSC, ERC, ICV-EUiA, C’S i la CUP havien signat aquesta proposta de Declaració institucional (401MLB00002 – armes robòtiques) per tal que el Parlament reclami l’impuls d’un Tractat internacional per la prohibició d’aquestes armes plenament autònomes, amb capacitat per seleccionar objectius i disparar sobre aquests, sense intervenció humana en aquestes decisions.

Darrera aquesta declaració institucional, frustrada per la negativa de CiU i PP a signar-la, s’hi troba la preocupació pel ràpid desenvolupament d’unes tecnologies que suposen la delegació en màquines de la decisió de matar persones.

Experts internacionals i diverses ONG’s, agrupades en la campanya “Stop Killer Robots”, adverteixen que és impossible que aquestes armes robòtiques plenament autònomes puguin respectar els principis del Dret Internacional Humanitari, en especial pel que fa als principis de responsabilitat, proporcionalitat, distinció entre civils i combatents, necessitat militar, entre d’altres.

Cal recordar que aquests robots per a ús militar estan donant lloc també a versions per a ús policial, per la qual cosa la preocupació s’estén també al seu potencial ús com a instrument de control de masses en esdeveniments públics.

El PSC ha registrat, davant la dificultat d’aquesta declaració institucional per prosperar, una proposta de resolució amb continguts molt similars, que exigeix també compromisos al Govern de la Generalitat, en el sentit de no emprar ni permetre que s’emprin aquests robots plenament autònoms a Catalunya, en les seves versions d’ús policial.

Anuncis

Ha esclatat el debat

31 maig

Portava un temps produïnt-se de manera somorta, fins i tot des d’abans de les eleccions al Parlament del novembre de 2010, però la dedicació de la majoria de militants i simpatitzants socialistes a les moltes tasques que el PSC havia d’afrontar davant les cites electorals han ajornat l’esclat del debat fins després de les eleccions municipals celebrades el passat 22 de maig. Els resultats electorals adversos han esperonat el debat, però no en són l’única causa.

Des d’aquest blog, que va néixer amb la intenció de contribuir al debat al si del socialisme català, celebrem la irrupció de diferents iniciatives i propostes. Des de la llançada bàsicament a través del hashtag #congresdesdebaix al Twitter (tot i tenir presència a Facebook també), fins la basada en el grup de Facebook +PSC, passant per la proposta de la corrent d’opinió Nou Cicle, així com pel Manifest per un nou socialisme català, entre els impulsors del qual es troben diverses persones vinculades a aquest blog. L’abast dels impulsors i signants del Manifest per un nou socialisme català és, però, molt més ampli en tots els sentits, i inclou sensibilitats diverses convocades únicament per allò que en el manifest s’expressa.

Creiem que és necessari que es produeixi un debat ampli, amb la participació del major nombre de companys i companyes possible, i que el procés que s’endegui sigui ambiciós, profund, serè, generós i fecund. Estem convençuts i convençudes, a més, de que la militància socialista és perfectament capaç de dur a terme un procés exemplar en la forma i profundament regenerador pel que fa al fons. El proper Congrés ha de suposar l’inici d’aquest procés, que no podem permetre’ns tancar en fals.

Els qui hagueu tingut la paciència de llegir els articles que s’han publicat a Un Món a Guanyar, i potser fins i tot al seu antecedent immediat, Temps de Canvi (que inicià el seu camí l’any 2003), podeu imaginar en quin sentit  ens agradaria que canviés el PSC, a les diverses persones que hi hem escrit. Als que no n’hagueu tingut ocasió, sense deixar de convidar-vos a capbussar-vos-hi un xic, esperem trobar-vos en el debat i poder parlar-ne cordialment i animada.

Ferran Pedret

Repensant-se

23 febr.

Vaig tenir ocasió d’assistir, ahir, a la convocatòria de Nou Cicle a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. L’auditori del meu col·legi era ple de gom a gom, hi havia persones de peu estant tot al voltant de la sala, i també una bona colla vora l’entrada principal, mirant de fer un cop d’ull a l’interior. Això és símptoma de que els militants i simpatitzants socialistes no estan abatuts sinó amb ganes de parlar i escoltar, de pensar i escriure, i de contribuir d’una o altra forma al debat sobre el futur del socialisme català. Me’n vaig alegrar sincerament.

Els companys de Nou Cicle, corrent d’opinió del PSC als membres de la qual la premsa agrada etiquetar com a obiolistes, per ser-ne en Raimon Obiols un dels principals impulsors, presentaven un manifest per un nou cicle del socialisme i de les esquerres a Catalunya, que és bàsicament una doble crida als militants del PSC i als homes i dones que s’identifiquen amb valors de progrés, per tal de generar una nova etapa de l’esquerra catalana, que li permeti superar l’estat actual de la situació.

El discurs del company Raimon, que en els darrers mesos s’ha anat perfilant al voltant de les qüestions que es proposen al manifest, va resultar interessant, i coincideixo en força dels plantejaments exposats, com podeu veure pel que escrivia tot just quan vàrem endegar aquest blog, tot i que, com és lògic, hi mantingui més d’una discrepància, i força matisos.

El que em sembla essencial, del que es planteja, és la necessitat de que el debat que s’ha de produir en el si del socialisme català no estigui encotillat per apriorismes, ni dirigit a un resultat preestablert, sinó que es produeixi com un procés lliure, que conformi la síntesi de baix a dalt, en una progressiva agregació de voluntats que doni nou impuls al nostre projecte, redefinint discursos, polítiques, llenguatges i formes organitzatives, però mantenint allò que és essencial: valors i principis. No ho va dir ahir, però en Raimon va dir fa anys, i em va quedar gravat quan encara era un militant de la Joventut Socialista, que es pot ser un socialista moderat, però no moderadament socialista. Valors i principis, doncs, cal mantenir-los, perquè són la brúixola per orientar-se en la quotidianeïtat, permeten establir la direcció de les polítiques,  i donar-los sentit.

També em va semblar rellevant el que va comentar en relació a que el procés de regeneració del projecte polític del socialisme català no podia considerar-se fet de cop i volta, pel simple fet d’afirmar-lo (crec que la literalitat del que va dir en Raimon era aquesta: “la renovació del PSC no estarà feta perquè diguem ja està“). Un procés com el que hauria d’encarar el PSC cal abordar-lo amb ganes de superar la relativa aversió al debat que tenen els partits majoritaris, especialment quan tenen responsabilitats institucionals, per profundament democràtiques que siguin les seves conviccions i per molt que aquestes es vegin traduïdes en estructures internes igualment democràtiques. També cal abordar-lo sabent ésser constructius, sincers, generosos i pacients, perquè el debat necessita temps, i anades i vingudes, per madurar i produir efectivament un avenç de les idees. El dissens desenvolupa la democràcia, però no és quelcom que passi d’un dia per l’altre, ni que es pugui considerar fet per mediació d’un congrés al qual hauríem de considerar molt més l’inici del camí que no pas la línia d’arribada, en la meva opinió.

Altres forces d’esquerres, ben a prop, han viscut moments de desfeta com el nostre i s’han repensat. Faríem bé d’aprendre dels seus errors i encerts, i evitar els riscos que s’han concretat en el cas de l’esquerra italiana, però també els que s’han concretat en el cas del PS francès, que sembla fatalment abocat a una disputa de lideratges personals i capelletes que el debilita enormement. Nosaltres, ara, estem a temps d’evitar això, i de dialogar per trobar els punts de coincidència entre les diferents sensibilitats que s’estan expressant en els darrers mesos, i les que és previsible que ho facin en els que queden fins el congrés socialista que està previst per la tardor d’enguany.

Ferran Pedret

%d bloggers like this: