Arxius | Cultura RSS feed for this section

Culture jamming polític?

20 des.

Em sembla evident que, a banda dels errors comesos i les incapacitats mostrades per l’esquerra en general davant l’actual crisi econòmica, i el control exasperant d’allò que hem vingut anomenant mercats sobre els governs democràticament elegits, s’ha anat teixint al llarg del temps, no per casualitat precisament, sinó de forma molt estudiada i premeditada, un mantra que ha esdevingut inqüestionable, i sense el qual, no només no haguéssim arribat a l’actual estat de coses, sinó que no ens seria tant enormement difícil remar-hi en contra.

No pretenc descobrir  ara la sopa d’all, em refereixo a la clara hegemonia cultural de la que ens parlà Gramsci, o el pensament únic que explica Habermas i que a data d’avui resulta més asfixiant que mai, potser perquè arrel del seu aclaparador èxit, ja no intenta ni dissimular, i converteix l’intent de posar-lo en dubte i qüestionar-lo, no ja en una tasca titànica i contracorrent, sinó en una depressió continua per l’escàs èxit sempre obtingut, però sobretot perquè els pocs que segueixen sent conscients de la seva existència, de l’hegemonia cultural i el pensament únic, han desistit de rebel·lar-se i sovint han posat en pràctica allò tan nostrat de si no el pots vèncer, suma-t’hi.

És per això que hem de trobar noves maneres de combatre l’actual estat de coses, i sobretot, maneres noves i fresques d’engrescar a aquells que encara no han tirat la tovallola i a aquells que viuen en el pessimisme permanent i el derrotisme malaltís, dos grans estats d’ànim de l’esquerra en general i dels socialismes en particular, que sovint es manifesten en grans complexes existencials que fan que semblem en permanent estat de clandestinitat.

Dit això, i aplicant el sempre savi art de la guerra de Sun Tzu, crec que seria bo començar per atacar  l’enemic amb les seves pròpies armes i utilitzar, per exemple,  el concepte d’ambush marketing o màrqueting d’emboscada en la política. Com podem aprofitar la quasi exclusivitat del pensament únic i la hegemonia cultural existent per introduir discurs, valors i/o contraposar models? Combatent en el seu camp i amb les seves pròpies armes.

Ja hi ha experiències sobre el tema i han tingut gran èxit, el Culture Jamming, al qual ja es designa com el moviment de resistència a la hegemonia cultural, i del que ha sorgit el fenomen, per exemple, dels flashmob, n’és un gran exponent, i sense ser la vareta màgica que ens portarà immediatament a donar la volta com un mitjó als actuals missatges omnipresents de l’stablishment econòmic, social i polític, sí que poden ser finestres proveïdores d’aire fresc, i sobretot eines per despertar consciències adormides o simplement deprimides.

Albert Deusedes

%d bloggers like this: