La temptació de la ‘Patriot Act’

17 nov.

Les imatges en bucle de la terrible violència desfermada sobre París. Novament. La narrativa descarnada i en directe de l’horror i l’esglai. Les quasi infinites iteracions del desconcert, el dolor i la pèrdua.  Podíem haver estat nosaltres. La sensació de desemparament, la por, i també l’estupor. Hem vist tot això.

Ens hem commogut. I en plena commoció, la urgència de reaccionar. D’aparentar força. De tornar a oferir el reconfortant mantell d’un Estat eriçat d’armes, de la mà ferma, de la mirada severa, de la barba decidida. Hem vist tot això.

La violència perpetrada a París és infame, és injustificable i passarà a la història de la ignomínia, però no és cega. Té propòsits, cerca efectes. Escatir-ne el telos és important, per no concedir als executors de tal actes de barbàrie una inadvertida victòria. Per no infligir-nos la més severa derrota. Per no caure en la temptació de la ‘Patriot Act‘ i totes les seves implicacions.

Cal desarborar, sí, la força aïrada que ens colpeix durament. Les democràcies liberals, per imperfectes que siguin, poden fer-ho sense disminuir la seva autoexigència, sense negar els seus principis, sense afonar-se en el fang. I no podem oblidar que aquesta força aïrada colpeix i ofega encara amb més duresa als territoris que manté sota el seu domini. I cal alliberar-nos-en.

Però resulta impossible fer-ho eficaçment si rebutgem, per pusil·lànime o bonista, qualsevol esforç per comprendre les causes mediates del fenomen gihadista, per comprendre el relatiu èxit d’una cosmovisió aberrant que mescla elements d’un rigorisme fal·laçment arcaïtzant amb una comprensió profunda de les formes postmodernes d’impactar i comunicar, i per comprendre els més prosaics i inconfessables interessos en joc que l’han permès arrelar com ha arrelat a una regió en carn viva des de fa dècades.

Si no se n’aborden les causes mediates, i responem aïllant-nos, amb gasiveria cap als que fugen de l’horror, amb filferro espinós, literals i metafòriques tanques i murs —si responem  extramurs tan sols amb la força, i intramurs suspenent garanties i amb desconfiança cap a l’altre— ens hauran vençut.

Per això la millor resposta, la fermesa que més frustra el propòsit dels apòstols de la mort i el no-res, és la de mantenir-nos junts, lliures, diversos, iguals, solidaris i sense por.

Ferran Pedret i Santos

Anuncis

Una resposta to “La temptació de la ‘Patriot Act’”

  1. En aquest anàlisi obert cal tenir en compte dues coses:

    a) No totes les religions són iguals. Hi ha la religió budista (i no sé si alguna d’induista) que es basen en la bondat de les persones. I després hi ha la resta de les religions majoritàries que es fonamenten en escrits que perfilen Déus rancuniosos, racistes i xenòfobs. I el nou testament no evita el vell.

    b) Què preten l’Estat Islàmic. A mi em sembla evident que el que busca és una resposta bèlica, perquè té problemes per cohesionar-se interiorment. Necessita un enemic exterior. I sembla que això li donarà França.

    Falta saber si tot plegat no és més que un teatre sanguinari mogut per interessos que s’endinsen en la història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: