Què està fent el Cesicat?

3 des.

A la vista de les informacions publicades als mitjans de comunicació, preguntar sobre què està fent el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), o què li fan fer, és raonable i, goso dir, necessari. Així ho vam fer recentment, com es pot veure al breu vídeo que segueix:

En veient que les respostes obtingudes eren purament evasives de les qüestions plantejades, i que plantejàvem precisament a fi que fos possible desmentir-les, s’imposava actuar, seguint el principi de la més elemental prudència davant d’uns suposats fets que, en cas d’ésser certs, serien d’extraordinària gravetat. Així, i sense pressuposar que fossin certs els fets denunciats per diversos mitjans de comunicació, s’ha posat en coneixement de la Fiscalia la informació relativa a aquests suposats fets, a fi que aquesta actuï com cregui convenient.

La reacció del Govern de la Generalitat, en mans de CiU, a través del seu portaveu, Francesc Homs, ha estat la de lamentar que el PSC equipari el Cesicat a una agència d’espionatge . És digne de destacar que el Sr.Homs triï aquestes paraules, que no podrà trobar en les preguntes escrites o orals que hem formulat, ni en les sol·licituds de compareixences, ni en l’escrit adreçat a la Fiscalia, ni en les declaracions públiques que jo mateix he realitzat sobre l’assumpte.

No, Sr.Homs, no l’acuso, ni l’acusem, d’haver convertit el Cesicat en una agència d’espionatge. El que afirmem és que el Cesicat, creat efectivament durant el mandat del Govern d’entesa format pel PSC, ICV-EUiA i ERC, és un organisme que ha de vetllar per la seguretat informàtica de la Generalitat de Catalunya, de les administracions locals catalanes, de les empreses i dels ciutadans, davant de riscos i amenaces com ara vulnerabilitats del programari, atacs informàtics, o d’altres d’índole similar.

De fet, és una de les eines mitjançant les quals els poders públics han de fomentar que les tecnologies de la informació i la comunicació es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, com recull l’article 53.1 de l’Estatut.

No estem parlant d’informes que versin sobre persones o col·lectius decidits a vulnerar la seguretat informàtica de les institucions, d’empreses, o de ciutadans, sinó de l’activitat a les xarxes socials abans, durant i després de determinades mobilitzacions socials com el Primer de Maig, les protestes per la visita del Banc Central Europeu, o les manifestacions en l’aniversari del moviment 15M.

Per tant, resulta especialment preocupant que s’hagi publicat que aquest organisme, creat per a defensar-nos front a la vulneració dels nostres drets per mitjà de tecnologies de la informació, hagi dut a terme una monitorització massiva de les opinions polítiques i preferències ideològiques dels ciutadans actius a les xarxes socials, sobre les seves activitats i les de periodistes i mitjans de comunicació que donaven cobertura a convocatòries públiques, o sobre determinats moviments socials.

En primer lloc, perquè sembla de tot punt desproporcionat monitoritzar així dades amb continguts tan sensibles com aquests, dades que estan especialment protegides al nostre ordenament jurídic, sense que la funció de prevenció del delicte encomanada a la policia ho pugui justificar, ja que no és possible adduir que respecte de tots els individus o col·lectius monitoritzats se’n sospités que estaven delinquint o a punt de fer-ho.

En segon lloc, perquè les dades així recollides han generat uns informes, uns documents que es deuen haver arxivat per a complir el propòsit per al qual s’haguessin encarregat, i el conseller Homs potser trobarà interessant la lectura de l’article 7 de la Llei orgànica de protecció de dades, especialment els apartats 1, 2 i 4.

En tercer lloc, perquè segons les informacions publicades, la realització dels informes ha estat a càrrec d’una empresa privada, treballant per al Cesicat, i no pas directament per aquest o pels propis serveis d’informació dels Mossos d’Esquadra.

Els diferents usuaris han decidit fer públiques les seves opinions a les xarxes socials, és clar, però això no autoritza una activitat, per part dels poders públics, consistent en la monitorització massiva, la generació d’informes que en ocasions inclouen dades més enllà de les fetes públiques a les xarxes, i la generació d’arxius amb aquests informes, que contenen dades especialment protegides per les nostres lleis.

La lluita per les llibertats civils, en una societat de la informació i el coneixement com és ja la nostra, en què els mitjans tècnics evolucionen a velocitats vertiginoses, ha d’incloure necessàriament una prevenció específica front a l’abús que suposa una monitorització omnímoda de les activitats i preferències dels ciutadans. La qüestió ja ha estat plantejada, i de ben segur que serà un camp de confrontació entre els qui defensem aquestes llibertats, i els qui creguin que el discurs d’ordre públic, o el de la seguretat, poden justificar cada cop més restriccions a aquestes.

Per últim, les informacions publicades sobre el Cesicat també fan esment al fet que s’hauria estudiat, per encàrrec dels Mossos d’Esquadra, el desenvolupament d’un programari per a ésser instal·lat en telèfons mòbils, que fos ocult per a l’usuari, que permeti el posicionament i seguiment del dispositiu des d’un ordinador i una aplicació, que es pugui instal·lar de forma ràpida i que no s’elimini amb facilitat. Les capacitats d’aquest programari haurien de permetre la localització del dispositiu, el seguiment, l’enviament de SMS, l’activació remota del micròfon, de la càmera (no del flash), per a fotos i vídeo, i la navegació i descàrrega de carpetes del dispositiu.

En aquest cas, cal recordar que, si hi ha una autorització judicial per a la intervenció de les comunicacions, ja són les pròpies companyies operadores dels serveis de telefonia les que col·laboren amb la tasca policial per “punxar” els telèfons o triangular-ne la posició. Així, un programari com el descrit només tindria sentit si es pensés per a intervenir comunicacions en cas d’absència d’autorització judicial. No crec que calgui argumentar gaire més per què salten totes les alarmes.

En aquest darrer cas, es tracta simplement d’aclarir si les informacions publicades són certes o no, per a la qual cosa ens hem vist obligats a acudir a la Fiscalia. Per prudència. Perquè els suposats fets que s’han fet públics serien, en cas d’ésser certs, d’enorme gravetat. I, em cregui el Sr.Homs o no, espero que la investigació i els aclariments pertinents desmenteixin allò publicat, punt per punt i de manera solvent. Res resultaria més tranquil·litzador per a tots.

Ferran Pedret i Santos

Anuncis

Una resposta to “Què està fent el Cesicat?”

  1. Benvolgut senyor Pedret,

    Estem construint un nou país. A diferència d’aquell que tenim, heredat del franquisme, tutelat per l’exèrcit castellà des de la seva creació, modelat a base de cops d’estats i LOAPA’s i falsejat amb modificacions de la constitució sense participació ciutadana, aquest país nou que construim pot començar de zero.

    No només es farà sense la tutela militar o exterior, sinó que pot començar de zero. Sense hipoteques.

    Però perquè no tingui hipoteques és convenient que vostés s’incorporin al procés. Potser així l’equilibri de forces entre dretes i esquerres afavorirà reduïr les hipoteques.

    Posa en dubte el paper del Cesicat. Bé, l’existència i actuació de les diferents parts en les que estarà configurat el nou estat es decidirà en el moment de la seva formació. Evidentment és modelarà en un futur, però en l’eclosió de la creació, moltes coses quedaran consolidades a generacions vista.

    Si fos per mi, ja m’estaria bé que la participació del PSC fos tan poca com sigui possible. Confio molt més en l’idealisme d’ERC, la CUP, l’Assamblea, procés constituent o Omnium a l’hora de formar un estat nou que no pas d’aquells que han viscut i conviscut amb el sistema durant tants i tants anys.

    Però aquest país l’hem de construir entre tants com puguem. I això inclou els representants de l’status quo: UDC, PSC i CDC.

    Poden vostés mantenir-se al marge i després queixar-se lacònicament durant dècades de que la nova constitució i les noves estructures d’estat no els representen prou. O poden vostés deixar de protegir l’status quo actual, agonitzant, i entendre que representen als ciutadans i no al seu partit. I si representen als ciutadans que els han votat, segur que els ciutadans que els han votat, per molt unionistes que se sentin, volen que el Psc ocupi amb actitut positiva les cadires necessàries a l’hora de crear un nou estat. Perquè els seus votants són democrates, i si la independència és l’elecció del país, estic convençut que estaran encantats de que finalment s’hagi arribat a un acord entre tots.

    Li ho diu algú que, des de l’independentisme, es va alegrar de que el país es poses d’acord en l’aprovació d’un Estatutet que evidentment, creiem insuficient. ERC hi va ser. Singuin-t’hi vostès també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: