Un insult a la intel·ligència del lector

20 ag.

El director de Vilaweb, un mitjà de comunicació digital que es compta entre els pioners al nostre país, ha publicat avui la primera part d’un editorial titulat “Per què el PSC bascula cap al feixisme?“, tot indicant que demà en publicarà la segona part. He dubtat un xic si calia dignificar amb una resposta l’exercici difamatori de Partal, però el que afirma és de tal gravetat que no me n’he pogut estar. Vist el plantejament que Vicent Partal fa al primer fascicle del dissortat fulletó que ha bastit, bé podria estalviar-se’n el segon i reservar l’espai per a una rectificació que, per bé que sé que serà debades, li exigeixo des d’aquestes ratlles.

Es fa difícil dur a terme una rèplica, punt per punt, de l’editorial que ha engiponat el senyor Partal, ja que de la seva conclusió que el socialisme català bascula cap al feixisme se’n podria dir, en una ullada ràpida, que incorre en allò que la lògica anomena com a non sequitur, un tipus general de fal·làcia en què la conclusió no es dedueix de les premisses. Però ocorre que les premisses de les que parteix són també força més que qüestionables, resultant-ne que la fal·làcia que presideix l’editorial d’avui de Vilaweb potser encaixi encara millor amb aquella figura que la lògica coneix com a petitio principii, en què Partal cerca provar la falsa conclusió que el PSC s’encamina cap al feixisme basant-se en falses premisses que implicarien suposadament i tàcita tal conclusió.

Havent denunciat el sofisma o pseudo-raonament de Partal en el seu editorial d’avui, que farà passar el seu nom a la petita història de la ignomínia i la infàmia, puc afirmar sense embuts que l’esmentat editorial suposa un greu insult a la intel·ligència dels lectors, i un insult encara més gran a la memória col·lectiva del socialisme català, a les seves desenes de milers de militants i simpatitzants, i als seus centenars de milers de votants.

No fa pas gaire temps hem assistit al nostre país a un debat públic prou interessant sobre la banalització del nazisme que comportava el fet d’esmentar-lo cada vegada que es volia demonitzar una idea o organització qualsevulla. En aquest debat públic, em compto entre els convençuts que cal extremar la prudència a l’hora de qualificar quelcom com a nazi o propi del nazisme, a fi precisament de no dil·luir la naturalesa especialment execrable de tals idees i del règim polític en què van prendre cos. Doncs bé, Partal devia contar-se entre els d’altre parer, vist el fet que avui despatxa amb tal lleugeresa i gratuïtat l’afirmació que el PSC bascula cap al feixisme.

On troba el senyor Partal, d’entre els documents de caire ideològic, estratègic i organitzatiu que els darrers congressos del PSC han anat aprovant, la justificació per a la seva greu afirmació? On, d’entre els darrers programes electorals aprovats pel seu Consell Nacional? On, d’entre les moltes mesures de govern aprovades, durant els seus 35 anys d’història, a institucions que governa o ha governat? On, d’entre les seves iniciatives parlamentàries? On, d’entre els manifestos que ha signat o d’entre les mobilitzacions socials en les que ha participat o a les que ha donat suport?

Si el senyor Partal tingués la mateixa estima al rigor que els bons historiadors, politòlegs o sociòlegs comparteixen, hauria de reconeixer, al seu editorial de demà, que la seva afirmació ha estat mancada absolutament de fonament i que, per tant, ha estat notòriament injusta amb una formació política de llarga tradició democràtica i d’un compromís antifeixista absolutament nítid.

Ho farà? No em sembla plausible, vist que, del que ha escrit avui, només en vessa fel. Perquè el pecat del PSC, a ulls del senyor Partal, és un altre. És el de no combregar amb les tesis que determinats sectors del nacionalisme català volen imposar al conjunt del catalanisme polític, disposats a esquinçar-lo en el procés. És el de no combregar tampoc amb els sectors que, des del nacionalisme espanyol, pretenen també obtenir els seus rèdits a curt termini, sense que importi als uns ni als altres el cost, en termes de fractura social, que se’n pugui derivar. Uns i altres s’omplen la boca de poble, sobirania i pàtria. Mentrestant, la concreció corpòria d’aquest poble, cada persona concreta, cadascun dels nostres conciutadans,  pateix l’acarnissament d’unes polítiques públiques absolutament insensibles al seu patiment. Mentrestant, s’obvia el més flagrant dels conflictes de sobirania, que és el que enfronta a un poder polític que hauria de sorgir de la voluntat popular amb el poder fàctic dels mercats, que suposa la imposició dels interessos dels menys sobre els més. Mentrestant, ni uns ni altres tenen cap problema en centrifugar als marges de la pàtria als que queden a la vora del camí, ni als que discrepen de la seva estreta visió del país. Mentrestant, tampoc no tenen cap problema en malvendre’s la pàtria peça a peça, amb interessos espuris que poc a poc es van desvetllant.

El pecat del PSC és haver obert un tercer espai, sense equidistància, però autònom. El pecat del PSC és mantenir un projecte propi que aposta per la federació, la justícia social i la democràcia. El pecat del PSC és resistir-se a la simplificació del blanc o el negre, és seguir malfiant-se dels que, a problemes complexes, pretenen tenir solucions simplíssimes.  El pecat del PSC, en un context en què resulta molest a uns i altres dels que creixen en una polarització que, per aquest motiu, fomenten, és existir i tenir la gosadia de discutir-los els arguments.

Certament, els suports electorals del PSC són ara migrats, en relació als que havien estat en un passat recent. Certament, també, aquests suports són tals que no permeten fer-ne el menysteniment que en fa el senyor Partal (i bona part dels opinadors que poblen els mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya), ni permeten extreure’n la precipitada conclusió que el destí del PSC està escrit i segellat, i que aquest és la marginalitat política.

Certament, la pluralitat interna del PSC s’expressa lliurement i troba caixes de ressonància i amplificadors mediàtics que difícilment troba l’existent en altres espais polítics. Certament, aquesta pluralitat interna a voltes provoca conflictes i dissensions, no és sempre harmoniosa, pulcra i versallesca, com no ho és pràcticament cap confrontació de postures, si hi ha conviccions profundes subjacents.

Però ni una ni altra circumstància avalen que es pugui dir que el PSC bascula cap al feixisme. Li hauria de fer vergonya haver escrit i signat tal cosa com aquesta, senyor Partal. El bon nom dels homes i dones que composem avui el PSC mereix un altre tracte.

Ferran Pedret i Santos

Advertisements

19 Respostes to “Un insult a la intel·ligència del lector”

  1. Arqueòleg Glamurós 20/08/2013 a 11:52 #

    Completament d’acord. No soc ni serè mai del PSC i puc tenir-hi molta, o moltíssima, distància ideològica i criticar la deriva de l’actual direcció però es un partit absolutament democràtic.
    La banalització del feixisme es un favor als veritables feixistes com PxC, o UNC (partit nazi que SI va a la Via Catalana) ja que així passen desaparcebuts.
    Trista la deriva totalitària que té la premsa palanganera del poder aquests dies i absolutament intolerable els atacs de la inquisició convergent que has rebut aquests dies.

  2. A la culta latiniparla 20/08/2013 a 12:08 #

    Calia fer un escrit tan ferragós i pretenciós?
    Les formes us fan perdre la raó.

    • unmonaguanyar 20/08/2013 a 12:13 #

      Poc que pretenc pas res, més enllà de replicar una editorial que em sembla molt fora de lloc. Sobre si és farragós o no, de gustos literaris n’hi ha de molta mena. Ara, si li sembla que la forma de l’article desvirtua la denúncia que conté, em sembla un xic primmirada.

  3. Quim Bosch 20/08/2013 a 12:33 #

    Abans d’afirmar que la conclusió no es dedueix de les premisses (el que popularment és coneix com “fer un non sequitur”) potser caldria esperar fins que el senyor Partal completi el seu argument (demà tindrem la segona entrega). Un cop hagi exposat tot el seu raonament podrem opinar si el seu fil argumental ens sembla coherent o no.

    • unmonaguanyar 20/08/2013 a 14:09 #

      Benvolgut Sr.Bosch, atès que avança la conclusió al propi títol i al final del primer fascicle, és exigible que aquest mateix ja pugui sostenir, ni que sigui en part, la seva afirmació. Malgrat això, afirmo que és impossible, des del mínim rigor exigible, argumentar tal cosa, per molts paràgrafs que dediqui demà a provar de convèncer-nos-en. El feixisme i el nazisme són qulecom massa seriós, i amb unes característiques prou definidies, com per anar afirmant a la lleugera que quelcom, o algú, n’és.

  4. siscu baiges planas 20/08/2013 a 12:55 #

    Al Partal d’la fitxat la XAL poc abans d’acomiadar desenes de periodistes. Potser ens hauria d’explicar quan cobra de la XAL i quants diners rep de la Generalitat per dir aquestes coses!!

  5. XAvi Sanchez 20/08/2013 a 12:55 #

    Pot estar completament en desacord amb el títol de l’article, que segurament i com es pot entreveure en el mateix article, acabarà de desenvolupar en la segona part. De moment en aquest primer tot el que diu és cert. I vostè com molts dirigents dels que queden al PSC s’entesten en negar la realitat, ja s’ho faran. I també trobo que la seva resposta és massa llarga pel contingut que té, perd els 3 primers paragrafs en desqualificar l’article sense aportar res.
    L’animo a llegir la segona part de l’article, potser fins i tot li dona la raó.

    • unmonaguanyar 20/08/2013 a 14:11 #

      El meu sistema d’alerta de “parti pris” ha saltat en llegir el seu comentari, i no perdré el temps presentant-li els meus arguments. Si li vaga, pot llegir aquest blog, i després seguir comentant sobre la realitat que ens entossudim a negar.

  6. Sivert 20/08/2013 a 16:10 #

    Doncs jo estic d’acord amb el que diu en Partal i no estic d’acord amb el que dieu. També estic d’acord amb el comentari sobre l’èmfasi en la forma en detriment del contingut de la vostra crítica, i no per un tema de gust literari o subjectiu, sinó per l’estil amb què està escrit. Salut.

  7. gabriel 20/08/2013 a 16:23 #

    Dir que el PSC s’encamina cap al feixisme em sembla passar-se de la ratlla, però que el PSC no té cap problema en alienar-se amb els sectors més reaccionaris (PP, C’s, PxC) de la societat, més que una evidència, és un fet.

    Tampoc sé perquè s’escandalitza ningú, si el PSC (i PSOE) n’estan tips de dir bejanades sobre el tema; des de Maurici Lucena a Joaquin Leguina passant per un llarg etc (i recordem que qui calla, atorga). I tot per fer forat en un espai que ni existeix ni ha existit mai. Perquè federalisme significa consens, diàleg, comprimís, leialtat i compliment, paraules que Espanya no ha entés mai. I no és que tinguem el do de la desconfiança, és que porten molts anys demostran que menteixen i actuen de mala fe. Qualsevol que hagi format part d’un govern de la Generalitat sap d’això; els del PSC, els primers.

    Si en aquest camí a enlloc el PSC agafa un camí erràtic i amb males companyies, que ningú s’extranyi que altres li vegin un destí incert.

  8. Anònim 20/08/2013 a 17:04 #

    Vós dieu:

    ‘El pecat del PSC és mantenir un projecte propi que aposta per la federació, la justícia social i la democràcia’

    1-El federalisme no el vol el PSOE i ho ha demostrat manta vegades. Els conciutadans d’aquest país ens hem cansat d’aquest federalisme de bla, bla, bla, que és una enganyifa.

    2- Sense llibertat no hi ha justícia social. Catalunya no és lliure. El PSC, si és que existeix, hauria de treballar primer per la llibertat. I justícia social no és enriquir els bancs com va fer el PSOE a finals dels 80 i 1a meitat dels 90.

    3- Si el PSC és tan democràtic hauria d’estar treballant de valent i inequívocament per a la realització de la consulta pel dret a decidir. Per contra juga a la puta i la Ramoneta, i acabarà fent el que li dicti el PSOE, com sempre. I tot apunta que s’hi oposarà a la consulta democràtica. Hi ha quelcom més de feixista?

    • Toni Arregui 20/08/2013 a 19:42 #

      El PSC no existeix, només ho fa veure. Ja ho va dir en Zapatero “El PSC somos nosotros”. I res no ha succeit que el desmenteixi.

  9. Toni Arregui 20/08/2013 a 17:11 #

    Dir que s’està a favor del dret d’autodeterminació i supeditar-lo a l’acord amb l’estat sabent que aquest MAI hi estarà d’acord és negar aquest dret per la via dels fets. És enganyar i negar un dret democràtic fonamental. El PSOE, com sempre, mentint i tergiversant. Ergo tot al meu suport per en Vicent Partal. Espero demà per llegir la segona part del seu editorial.

  10. Soc un gran admirador de VilaWeb des del començament. Valoro personalment Vicent Partal i crec que és una persona molt capaç, sobretot pel que fa als seus coneixements de política internacional. Estic molt encuriosit per saber demà que el dúu a fer aquesta afirmació tant rotunda. És evident que les últimes declaracions de gran part de la cúpula del PSC s’acosten perillosament al Lerrouxisme, i que la linia argumental del PSC mimetitza des de fa uns mesos la de C’s i PPC fins a tal punt que algú informat no podria distingir de quin partit parteixen les declaracions, però d’aquí al feixisme hi ha un gran salt.
    Estic totalment d’acord en que no es pot fer una asseveració d’aquesta índole dividint-la en dos parts sense que a la primera s’arribi directament a la conclusió que la justifica.
    Estarem amatents, però si demà no és molt coherent en la seva linia argumental, els que volem la llibertat del país ens haurem marcat un gran autogol davant dels unionistes. De l’alçada del del Xavier Sabaté, com a mínim. Potser més.

  11. joan Callau 20/08/2013 a 21:36 #

    Fantastic Ferran!!! No se com es que ens tenen aquesta rabia ni per que els hi fem tanta nosa, si com diuen som tant petits.

    • És que ningú diu que sigueu petits. Ans al contrari, representeu a 520.000 catalans. Si el PSC s’hagués decantat (com ICV, UDC i CDC) per modificar els seus postulats en base a la realitat i la pulsió del país, la creació d’un Estat seria molt més senzilla, i l’equilibri de forces en el procés constituent força bó. Això no implica renunciar als objectius. ERC va recolzar sense fissures la redacció d’un nou estatut tot i que no era el seu objectiu. El PSC hagués pogut, tranquilament, optar per la independència o com a mínim la indefinició com a mètode d’assolir una federació o confederació ibèrica. La decisió del PSC, no és que posi en dificultats el procés, és que debilita la cohesió social. Evidentment, teniu tot el dret a fer-ho, però també tenim els altres dret a considerar-ho una gran cagada.

  12. Toni Arregui 21/08/2013 a 09:16 #

    Llegit el segon editorial de’n Partal, només em queda felicitar-lo. El PSOE a Catalunya ja fa massa temps que basa la seva política en el #mentiritergiversar, camí radicalment oposat al debat argumental, i que porta al que en Partal descriu.

  13. Ferran 21/08/2013 a 16:35 #

    Segur que en Partal no pensa, ni diu, que els socialistes ens duran a tots els independentistes als forns crematoris. També es podria haver estalviat una acusació tan greu, que potser només serveixi per a banalitzar aquesta ideologia tan funesta, però crec que la seva intenció és provocar i, precisament, obtenir el debat que ha produït.
    En la resta de l’exposició i en el conjunt de l’editorial de Vilaweb, ningú ha volgut, o no ha pogut, potser perquè no hi ha arguments, rebatre cap dels punts que exposa.
    Jo m’afegeixo als que creuen que el PSC, ara, és només, com C’s, sense cap diferència, un més dels partits quintacolumnistes espanyols dintre de casa nostra, mirant d’intoxicar el procés que, democràticament, hem decidit emprendre una gran part dels ciutadans d’aquesta nació, i ni el PSC ni ningú té dret a embrutar-lo. Defenseu vosaltres allò que creieu: el federalisme? Ho feu? Convoqueu, l’onze de setembre, una gran manifestació per a defensar-lo, aneu a Madrid i convenceu als vostres coreligionaris, i tots els independentistes us aplaudirem, però deixeu-nos a nosaltres fer el camí que hem escollit.

  14. Jordi de Sants 02/09/2013 a 19:22 #

    A ulls de la ciutadanía, el PSC és un partit que no ens vol deixar votar lliurement com a nació, ja que ho supedita a l’acceptació per part de l’Estat espanyol, sabent que el seu partit a Espanya i el PP van de braçet en aquesta qüestió i dins del PSC saben que no ens ho deixaràn fer mai. Així doncs, a la pràctica és un pertit unionista com el que més, però embolicat en una retòrica que ningú entén perquè careix de tota lògica, que al final de tot el raonament es converteix en un NO com una catedral. Com fareu una federació si no som independents??? Si és que és impossible. També mencionaré la gran quantitat d'”errors” que s’han comès en moltes votacions claus per a la nostra evolució, com la del corredor mediterrani, tant essencial per a nosaltres. I després aquí no hi ha hagut cap veu crítica, tots els seus membres semblen ben apalancats en la política clàssica i que ara ja no té sentit. No busqueu més els tres peus al gat. Si teniu solucions, porteu-les a terme JA. Volem sentir CLARAMENT al Rubalcaba dient que Catalunya serà un estat associat a l’Espanyol, amb els mateixos drets i cap imposició. Si no diu això, no tenim res a parlar. No podem esperar més. Si no, no poseu més pals a les rodes i deixeu-nos als que necessitem solucions buscar el nostre propi camí. Estem farts de tant de bla-bla-bla. No podem més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: