Al canvi social, per la república federal

13 abr.

 

No se da fácil forma al hierro sino cuando está candente”

José María Orense, que fou dirigent del Partit Demòcrata

 

El moment és ara. Cal un projecte que ens pugui treure de l’actual decadència de la nostra democràcia. Un projecte que pugui ésser compartit, del qual ens en puguem sentir partícips. Un projecte que superi el bloqueig institucional i reverteixi l’anorreament de les conquestes socials. Un projecte com el que, a parer nostre, representa el d’una República Federal, Democràtica i Social. Creiem que cal obrir el debat amb serenor i amb rigor, i alhora creiem que ha arribat el moment de tornar a posar dempeus un ampli moviment republicà i federalista, amb la determinació que ens exigeix la urgència del present.

A aquestes alçades de la Gran Recessió, no descobrim res si afirmem que la crisi que ens ha canviat la vida és certament pregona, sistèmica. Probablement tampoc no sorprenem si afirmem que es tracta d’una triple crisi: econòmica, social i institucional. A totes tres volem trobar sortida. És menys compartida en canvi, almenys fora de l’àmbit de l’esquerra, l’opinió que consisteix en afirmar que la gestió de la crisi per part de les elits ha cercat activament dinamitar els romanents de l’Estat social i democràtic. Nosaltres la sostenim, plenament convençuts que la insistència en l’austeritat dogmàtica, en el draconià programa de consolidació fiscal i devaluació interna a la qual se’ns condemna, respon únicament a una intensificació del procés d’acumulació per despossessió que caracteritza al capitalisme, un cop s’ha desfet dels darrers mecanismes efectius de control democràtic. Per adonar-se’n, només cal consultar les dades sobre els efectes que està tenint l’actual crisi, en termes de divergència social, en gran part degut a les mesures aplicades teòricament per combatre-la.

A ningú se li escapa que els grans desequilibris de riquesa són també grans desequilibris de poder. Si allò que ha de caracteritzar una democràcia, per fer-ne quelcom més que una mera isonomia, és posar en marxa un programa social tendencialment igualador, que és tant com dir un programa social tendencialment emancipador, està clar que en els darrers anys s’ha desvirtuat aquesta aspiració, devaluant la nostra democràcia i convertint-la quasi, a la pràctica, en un predicat formal –que no està exempt, fins i tot en aquest aspecte, de notables deficiències.

Els durs costos, sobre les classes populars i treballadores, que infligeix la manera de regir aquesta crisi estan provocant un profund malestar social arreu d’Europa, i especialment als Estats meridionals de la Unió Europea, castigats doblement per la feblesa estructural de les seves economies, i per la disciplina prussiana de la troika. En la nostra conjuntura específica, al fet que se’ns ha furtat el programa social de la democràcia, cal afegir altres factors generadors de frustració respecte a la qualitat de la nostra democràcia. Sense ésser exhaustius, podem citar una important crisi de representació, les dificultats polítiques per integrar el caràcter plurinacional de l’Estat, o la corrupció, com a factors que accentuen el malcontent a la nostra societat.

Aquesta darrera qüestió, en haver-se estès la sospita fins a la institució de la monarquia, ha contribuït a revifar el debat sobre la forma de l’Estat, juntament amb algunes decisions qüestionables i maldestres per part del mateix Cap d’Estat. En aquest context, el Primer Secretari del PSC ha manifestat que, en la seva opinió personal, l’actual monarca hauria d’abdicar en el seu successor. Però també hem vist com el PSOE afirma que obrirà el debat sobre la forma d’Estat en la important conferència política que té previst celebrar a l’octubre de 2013, en el transcurs de la qual pretén renovar completament el programa del socialisme democràtic espanyol.

Ja que hem estat convidats al debat, i que vivim el moment políticament més obert de les darreres dècades, nosaltres volem proposar una oberta aposta per la construcció d’una república federal conseqüentment democràtica i definitivament laica. Compartim la convicció que el projecte republicà pot ser la palanca per produir un nou avanç del moviment democràtic, per revitalitzar-ne el seu programa social, desenvolupant la lògica democràtica fins a les seves darreres conseqüències en el camp polític, en l’econòmic i en el social. Essent aquesta l’aspiració, el projecte republicà per al nostre cas no pot ser sinó federal. L’aspiració del moviment per la república federal ha de ser també, perquè resulta fonamental per al seu triomf, l’enfortiment del federalisme i la seva praxi en el cos social, el desenvolupament d’una cultura i una pràctica republicana, democràtica i federal –si és que no expressem, amb aquests tres termes, un únic anhel– , que superi l’actual bloqueig.

Creiem que aquest projecte republicà ha de servir a la transformació social en sentit igualitari, però també que ha de servir per articular la constitució materialment diversa de l’actual Estat en una constitució formal que assumeixi plenament el seu caràcter plurinacional. No pas tractant-ho com a problema que calgui solucionar, sinó com una mostra més d’una pluralitat interna que es preserva i fomenta com a factor enriquidor del comú.

República. Federació. Democràcia.

Albert Deusedes i Perelló, David Escudé i Rodríguez, Òscar J. García i Cubiña, Sara Jaurrieta i Guarner, Javier López i Fernández, Ferran Pedret i Santos, i Joan R. Riera i Alemany.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: