¡Que se jodan!

13 jul.

Aquesta setmana que va acabant-se hem vist una ciutat amarada de solidaritat pels qui treballen la mina. Una mina tantes voltes germinal en la nostra història, que ve molt de gust creure que ara pot tornar a ser-ho.

En aquesta mateixa setmana, a la mateixa ciutat, ens diuen, però a una distància irreal de la primera, incalculable, hem vist també una demolició. Una demolició que, per a major ignomínia, ha estat celebrada i aplaudida per la majoria parlamentària del PP. Tant ha estat l’entusiasme de la bancada de la dreta, que una de les diputades que l’integra, Sra.Andrea Fabra, no se n’ha pogut estar de subratllar amb un sonor ¡que se jodan!  l’anunci de la reducció de les prestacions per atur.

El que vam veure dimecres, el que avui fa el Consell de Ministres, no és un atac més contra l’Estat del Benestar. Suposa l’amputació del caràcter social i democràtic de l’Estat.

Si el primer ens havia d’impel·lir a confrontar els atacs amb alternatives que garantissin les conquestes socials o provessin d’aprofundir-les, el segon ens ha de revoltar, a totes les persones que ens neguem a assistir impassibles a la imposició d’un model social de matriu neoliberal amb el pretext de la crisi.

Davant de tot el que està passant, i davant del que inevitablement passarà si es segueix la política suïcida que ens recepten i ens imposen un cop rere l’altre, no hi ha mitges tintes possibles. Una oposició responsable, en aquest moment, no passa en absolut per seguir oferint grans acords nacionals, i encara menys hipotètics governs de concentració, a uns governs que confessen la seva impotència. Una suposada impotència que en realitat amaga la manca de voluntat política d’obrar altrament, perquè en realitat comparteixen la matriu ideològica de la que emana la creixentment limitada preselecció de polítiques públiques disponibles. Una suposada impotència que amaga amb prou feines un programa d’involucions democràtiques i contrareformes socials que fa ulls clucs al patiment de milions de ciutadans i ciutadanes.

Va escriure fa un temps Joan Salvat-Papasseït que res no era mesquí, però les polítiques que avui es fan i es desfan semblen entestades a contradir-lo: tot està essent mesquí. No m’hi estenc perquè em remeto a les idees que apunta el company David Lizoain a un dels seus darrers articles.

Fa temps que s’han creuat totes les línies vermelles i que han saltat totes les alarmes. No es pot permetre ni per un instant més que segueixi avançant la piconadora neoliberal que tot ho trinxa al seu pas. Una oposició responsable, ara mateix —i sempre— és la que es posa al davant de qui pretén destruir tot allò que amb tant d’esforç s’ha bastit, i el confronta fins l’extenuació, arreu i a tota hora.

Els socialistes tenim l’obligació de presentar alternatives —que n’hi ha!— a cadascuna de les polítiques neoliberals en què dogmàticament s’insisteix, malgrat que han fracassat estrepitosament una i altra vegada en el compliment de les seves preteses finalitats, i que han fet cada cop més pregona la catàstrofe social que a Europa esta suposant la gestió de la crisi, perquè la seva finalitat no és altra que la de distribuir cap avall els costos de la crisi, protegint únicament els interessos de les elits que s’amaguen rere l’eufemisme dels mercats.

Tenim l’obligació d’adonar-nos de la profunda ruptura que estem vivint i situar-nos a l’alçada del repte i l’amenaça que planteja. Ens hem de situar, sense cap mena de dubte, al costat i entre els qui es resisteixen a la derrota sense fi que suposa assumir l’embogida política del memoràndum del rescat, que existeix malgrat que ens el vulguin amagar. Ens hi hem d’oposar amb totes les nostres forces, cridar a una pacífica però determinada insurrecció contra l’anorreament que comporta, i construir des de baix, amb la gent i amb totes les forces socials i polítiques que vulguin canviar el rumb del nostre futur, senzillament per poder tenir-ne i que germini el que la lluita minera sembla haver despertat en nosaltres.

Ferran Pedret i Santos

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: