Què podem esperar dels primers compassos del govern de la dreta?

22 nov.

La victòria del Partit Popular a les darreres eleccions generals ha estat aclaparadora. S’han imposat a totes les províncies amb l’única excepció de les quatre catalanes, Sevilla, Biscaia i Guipúscoa. D’aquestes, els socialistes només han arribat en primera posició a la de Barcelona i la de Sevilla. Tot i així, el resultat és el que és molt més per l’ensorrament del PSOE i del PSC, que per un increment significatiu de suport al PP.

El socialisme, amb 110 diputats al Congrés, ha obtingut els seus pitjors resultats des de les eleccions de 1977, sense que l’increment de representació d’IU o d’ICV-EUiA (que obtenen uns meritoris 11 escons), compensi un hemicicle que queda molt més escorat a la dreta que cap dels constituïts en l’actual període democràtic.

Aquests resultats permeten esperar que el PP, fins i tot abans de substituir a l’actual govern socialista, que continuarà en funcions encara unes setmanes, vagi anunciant amb una alta cadència les mesures d’ajust estructural més impopulars, que s’ha guardat prou de publicitar en la seva campanya electoral. Em puc equivocar, és clar, però tot fa pensar que seria intel·ligent per part del PP provar d’aprofitar el fet que el socialisme, el seu principal adversari, es troba en estat de xoc, i tot just entrant en una fase de redefinició del seu projecte i discurs, i a la recerca de nous lideratges, per imposar un ritme vertiginós en l’adopció de l’ampli ventall de mesures antisocials que s’han convertit en el leitmotiv de la política econòmica europea. De fet, és a això que es refereixen indissimuladament les agències de qualificació Fitch i Standard & Poor’s (m’estalvio els epítets), quan li exigeixen a Mariano Rajoy que aprofiti la seva finestra d’oportunitat. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, es refereix a això quan, aprofitant per felicitar-lo per la victòria, li posa deures a Rajoy via telegrama. De moment, sembla que aquí no caldrà un govern tecnòcrata per fer les reformes estructurals necessàries, un eufemisme del que ja hem parlat en aquest blog, però que la nostra dreta no s’ha pogut estar d’adaptar al seu gust lleugerament més vintage, tot dient que es tracta de fer una política econòmica com Déu mana. Ja se n’encarregarà directament Rajoy, d’aplicar la mà dura. Aix!

L’invent d’imposar un ritme accelerat a les contrareformes no és pas d’ara. De fet, així com Napoleó va conquerir mitja europa gràcies al fet d’imposar un pas de marxa lleugerament accelerat als seus exèrcits (entre d’altre cops de geni militar que no vénen al cas), el seu emulador actual, un Nicolas Sarkozy aleshores obsessionat amb enterrar l’esperit del maig del 68, va aconseguir durant un temps dur sempre la iniciativa política, quan va imposar un pas acceleradíssim en l’agenda de canvis d’orientació política des del poder acabat d’assolir.

Els objectius de tal capteniment són clars: s’impedeix que l’adversari organitzi una oposició política de primer ordre a les mesures anunciades, perquè té urgències domèstiques a atendre; es manté la iniciativa política, anant sempre un pas per endavant dels opositors, que encara estan responent a l’anunci anterior; es dificulta el creixement de la contestació social, que necessita un cert temps per organitzar-se i madurar; finalment, es concentren les mesures més dures i impopulars al principi del mandat, quan l’aval electoral acabat d’obtenir les impregna encara de legitimitat democràtica, fins i tot a despit de formar part d’una agenda oculta, i quan les següents eleccions encara són lluny en el temps. Dur a terme les draconianes mesures que podem esperar, en l’actual context de greu crisi econòmica, en facilita la resignada assumpció per part de moltes persones que d’altra manera probablement s’hi oposarien fermament, i en aquest sentit l’estratègia recorda bastant a la doctrina del xoc de Naomi Klein.

Alumne avantatjat de Sarkozy també en d’altres aspectes, el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr.Artur Mas, ha trigat exactament dos dies en mostrar el camí a Rajoy, interpretant l’històric resultat obtingut per CiU en les eleccions de diumenge passat com un aval a la seva política de retallades. Acaba d’anunciar un nou paquet de mesures que aprofundeixen en el programa neoliberal de la nova CiU, que segueix en la seva línia de lluita de classes contra els de baix, que ja és hora de dir-ho clar i català.

Les mesures que adopti el govern del PP en aquesta previsible escalada d’anuncis, a més, molt probablement respondran a les enormes pressions dels mercats (que tenen cara i ulls, és cert, però per abreujar em permetreu que m’hi refereixi així). Les agències de qualificació, ja ho hem dit, gosen dictar estratègies al nou govern, quan encara ni ha pres possessió, i li demanen que sorprengui positivament als inversors (als ciutadans comuns, aquest tipus de sorpreses ens acostumen a deixar baldats). La CEOE ja fa un temps que insisteix en un nou model de contracte, amb una retribució inferior a l’actual salari mínim interprofessional. Des d’Europa, no només Merkel i Sarkozy volen fer marcar el pas a Rajoy, sinó també Barroso, president de la Comissió Europea, que l’encoratja a adoptar decisions importants.

Aquesta sembla que serà la constant, almenys durant els propers mesos, de tal manera que cal estar atents i vigilants a la significació real dels anuncis que vagi esgranant el PP i, sobretot, no caure en el desànim malgrat el poder absolut del que ara gaudeixen el PP i CiU en els seus respectius àmbits. Caldrà reorganitzar-nos i combatre la pretensió d’uns i altres de desposseïr-nos de tot allò que és públic i comú, de desmantellar allò que amb tant d’esforç s’ha construït.

Ferran Pedret

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: