Hi havia una vegada un país on la gent va dir prou…

4 març

Estranyament, o potser no tant, no n’arriba gaire informació, però els ciutadans i ciutadanes d’Islàndia ja fa mesos que protagonitzen una autèntica revolució democràtica. Els bancs islandesos van expandir-se enormement els anys anteriors a l’esclat de la bombolla immobiliària als Estat Units. De fet, tenien molt capital als fons d’inversions nord-americans i britànics que varen veure’s afectats pels productes subprime. L’economia islandesa es va ressentir de la fallida de la seva sobredimensionada banca,  l’any 2008, i el propi govern (aleshores dominat per la dreta), va haver de reconèixer que el país es trobava en fallida tècnica.La moneda islandesa es va devaluar un 76%, amb la pèrdua de poder adquisitiu que això va comportar, mentre el deute dels bancs islandesos calia computar-lo per múltiples del Producte Interior Brut islandès.

La indignació ciutadana va ser majúscula, i es van produir una sèrie de mobilitzacions massives que envoltaven el parlament islandès, fins a provocar l’avançament de les eleccions legislatives, que va guanyar l’Aliança Socialdemòcrata (Samfylkingin), essent la primera ministra, des de febrer de 2009, Jóhanna Sigurðardóttir (socialdemòcrata), en coalició amb el Moviment de l’Esquerra Verda (Vinstrihreyfingin – grænt framboð ).

Es van nacionalitzar els principals bancs islandesos, augmentant el control democràtic sobre un sector tant important per un país com és el de les finances, i de pas augmentant la transparència del conjunt de la vida econòmica del país.

No obstant, la ciutadania islandesa va seguir mobilitzada, i gràcies a la pressió popular,  es va sotmetre a referèndum la llei que el parlament volia aprovar per retornar el deute de més de 3.500 milions d’euros contret pels bancs islandesos amb el Regne Unit i Holanda, a un 5,5% d’interès. Els islandesos voten massivament (93%), per no retornar el deute.

Mentrestant, el govern d’esquerres va començar una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats criminals de la crisi, i es dicten ordres de detenció contra diversos banquers i alts executius. La indignació ciutadana creix en conèixer-se que alguns dels alts executius de la banca islandesa han fugit a l’estranger.

A més, aquest ampli moviment ciutadà ha posat en marxa un procés constituent, amb l’elecció d’un comitè de redacció encarregat d’elaborar una nova Constitució per Islàndia, formada per 25 persones elegides entre les 522 candidatures presentades (per a presentar-se només calia ésser major d’edat i comptar amb l’aval de 30 conciutadans). Aquesta  comissió de redacció constituent ha començat els seus treballs el passat mes de febrer de 2011, i el text que proposi haurà de ser aprovat pel parlament islandès actual, i pel que es constitueixi després de les properes eleccions legislatives.

Però les innovacions democràtiques islandeses no acaben aquí, ni s’esgoten en el control democràtic de la vida econòmica i financera del país. També s’ha posat en marxa un programa conegut com a Iniciativa Islandesa de Mitjans de Comunicació Moderns, una proposta per legislar sobre els mitjans de comunicació amb l’objectiu d’assegurar la llibertat d’informació i d’expressió, la pluralitat i la independència i la transparència dels mitjans, apuntant un model més democràtic de mitjans de comunicació.

Podeu llegir l’article del professor de Ciència Política de la Universitat Complutense de Madrid, Alfonso Egea de Haro, que hem trobat avui a Público, al següent enllaç: Notícies islandeses

Un Món a Guanyar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: