Repensant-se

23 febr.

Vaig tenir ocasió d’assistir, ahir, a la convocatòria de Nou Cicle a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. L’auditori del meu col·legi era ple de gom a gom, hi havia persones de peu estant tot al voltant de la sala, i també una bona colla vora l’entrada principal, mirant de fer un cop d’ull a l’interior. Això és símptoma de que els militants i simpatitzants socialistes no estan abatuts sinó amb ganes de parlar i escoltar, de pensar i escriure, i de contribuir d’una o altra forma al debat sobre el futur del socialisme català. Me’n vaig alegrar sincerament.

Els companys de Nou Cicle, corrent d’opinió del PSC als membres de la qual la premsa agrada etiquetar com a obiolistes, per ser-ne en Raimon Obiols un dels principals impulsors, presentaven un manifest per un nou cicle del socialisme i de les esquerres a Catalunya, que és bàsicament una doble crida als militants del PSC i als homes i dones que s’identifiquen amb valors de progrés, per tal de generar una nova etapa de l’esquerra catalana, que li permeti superar l’estat actual de la situació.

El discurs del company Raimon, que en els darrers mesos s’ha anat perfilant al voltant de les qüestions que es proposen al manifest, va resultar interessant, i coincideixo en força dels plantejaments exposats, com podeu veure pel que escrivia tot just quan vàrem endegar aquest blog, tot i que, com és lògic, hi mantingui més d’una discrepància, i força matisos.

El que em sembla essencial, del que es planteja, és la necessitat de que el debat que s’ha de produir en el si del socialisme català no estigui encotillat per apriorismes, ni dirigit a un resultat preestablert, sinó que es produeixi com un procés lliure, que conformi la síntesi de baix a dalt, en una progressiva agregació de voluntats que doni nou impuls al nostre projecte, redefinint discursos, polítiques, llenguatges i formes organitzatives, però mantenint allò que és essencial: valors i principis. No ho va dir ahir, però en Raimon va dir fa anys, i em va quedar gravat quan encara era un militant de la Joventut Socialista, que es pot ser un socialista moderat, però no moderadament socialista. Valors i principis, doncs, cal mantenir-los, perquè són la brúixola per orientar-se en la quotidianeïtat, permeten establir la direcció de les polítiques,  i donar-los sentit.

També em va semblar rellevant el que va comentar en relació a que el procés de regeneració del projecte polític del socialisme català no podia considerar-se fet de cop i volta, pel simple fet d’afirmar-lo (crec que la literalitat del que va dir en Raimon era aquesta: “la renovació del PSC no estarà feta perquè diguem ja està“). Un procés com el que hauria d’encarar el PSC cal abordar-lo amb ganes de superar la relativa aversió al debat que tenen els partits majoritaris, especialment quan tenen responsabilitats institucionals, per profundament democràtiques que siguin les seves conviccions i per molt que aquestes es vegin traduïdes en estructures internes igualment democràtiques. També cal abordar-lo sabent ésser constructius, sincers, generosos i pacients, perquè el debat necessita temps, i anades i vingudes, per madurar i produir efectivament un avenç de les idees. El dissens desenvolupa la democràcia, però no és quelcom que passi d’un dia per l’altre, ni que es pugui considerar fet per mediació d’un congrés al qual hauríem de considerar molt més l’inici del camí que no pas la línia d’arribada, en la meva opinió.

Altres forces d’esquerres, ben a prop, han viscut moments de desfeta com el nostre i s’han repensat. Faríem bé d’aprendre dels seus errors i encerts, i evitar els riscos que s’han concretat en el cas de l’esquerra italiana, però també els que s’han concretat en el cas del PS francès, que sembla fatalment abocat a una disputa de lideratges personals i capelletes que el debilita enormement. Nosaltres, ara, estem a temps d’evitar això, i de dialogar per trobar els punts de coincidència entre les diferents sensibilitats que s’estan expressant en els darrers mesos, i les que és previsible que ho facin en els que queden fins el congrés socialista que està previst per la tardor d’enguany.

Ferran Pedret

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: