Vies mortes

29 des.

El debat sobre la concreció i adaptació del socialisme i la socialdemocràcia a l’actual realitat i al context de la globalització econòmica, per tal d’aprofundir en l’estat del benestar, no és nou. De fet, fa dècades que estem en ple debat, i ja a finals dels anys 90 ens arribaren receptes britàniques al respecte.

El New Labour de Blair (1997), abraçant les teories d’Anthony Giddens, és a dir, distanciant-se de la clàssica socialdemocràcia i apropant-se a polítiques liberals, aconseguí no només crear un nou model, el social liberalisme, sinó estendre la recepta, batejada com a Tercera Via, a molts dels partits socialistes i socialdemòcrates europeus, entre ells el PSC i el PSOE, com ens recordava recentment el company David Escudé en un dels posts que em precedeixen (Ànimes pròpies i alienes)

Deixant de banda connotacions ideològiques i el debat polític i de les idees de fons, el verdaderament sorprenent, és la facilitat amb que es propagà la visió d’èxit polític, lligat al recolzament popular, és a dir, als resultats electorals. I sorprèn, moltíssim, perquè aquest suposat recolzament popular de la Tercera Via, és senzillament fals, com ens ha explicat en vàries ocasions el professor Vicenç Navarro, i sobretot, en un article que publicà el passat 21 de maig a la revista digital SISTEMA, que intentaré resumir a continuació:

Segons els seus grans defensors, l’èxit del social liberalisme o Tercera Via, es sustenta en el suposat recolzament popular traduït en el número d’escons que el New Labour va aconseguir durant els anys de govern, el 1997, el 2001 i el 2005, (64% d’escons, 62% d’escons i 55% d’escons respectivament), sense dir, però, que aquesta representació parlamentària es va donar gràcies a que el sistema electoral britànic no és proporcional, sinó profundament esbiaixat, i no reflecteix, per tant, el recolzament popular en vots, que va ser del 33% al 1997, tenint en compte, a més, que la victòria del 97, més que al propi New Labour, es produí gràcies a la profunda crisi en la que es trobaven els tories.

L’any 2001 la baixada del New Labour va ser espectacular, fins arribar al 25% dels vots, un 8% menys, degut, especialment, a l’abstenció de les classes populars i treballadores, que es va tornar a abstenir, i encara amb més força, l’any 2005, fent  baixar el partit laborista fins al 22% dels vots. Si el sistema electoral britànic fos proporcional, no s’hagués amagat la davallada espectacular, elecció darrera elecció, del New Labour i la seva Tercera Via.

D’aquesta manera, el suposat èxit de les polítiques social liberals, en realitat, no van ser res més que miratges provocats pel sistema electoral britànic i el desgavell i crisi constant del Partit Conservador, doncs la realitat, és que el canvi de polítiques socialdemòcrates tradicionals (igualtat de oportunitats, distribució de riquesa, desenvolupament i extensió de drets socials i laborals etc…) per polítiques econòmiques i socials de tall liberal, només van aconseguir que el partit laborista patis un descens espectacular i constant, tant dels suports electorals de les classes populars i treballadores del Regne Unit, el seu electorat tradicional, com una fugida en massa de la pròpia militància del partit, que dels 340.000 militants del 1997, quan va arribar al poder de la mà de Tony Blair, ha passat als 166.000 militants actuals.

Albert Deusedes

Anuncis

3 Respostes to “Vies mortes”

  1. Arqueòleg Glamurós 29/12/2010 a 22:19 #

    Faria bé la socialdemocràcia de seguir l’èxit d’Islàndia, amb les seves polítiques de persecució de la corrupció i el poder bancari, així com de recuperar els seus principis

    • Albert Deusedes 30/12/2010 a 09:33 #

      Bon dia amic Arqueòleg Glamurós,
      Coincideixo en que seria desitjable el trasllat de l’èxit de les polítiques de persecució de la corrupció i el poder bancari, però, si em permets, aprofito per recordar-te que dites polítiques estan sent dutes a terme a Islàndia, precisament per la socialdemocràcia, concretament pel govern del qual n’és Primera Ministra, na Jóhanna Siguroardóttir, d’Aliança Socialdemòcrata, que governa amb un pacte amb el Moviment d’Esquerra Verda.
      Salutacions.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Per una esquerra transformadora « unmonaguanyar - 03/01/2011

    […] manca d’alternatives viables al sistema econòmic capitalista. Se n’ha parlat en aquest blog (Vies mortes, Ànimes pròpies i alienes), i no m’hi estendré, però l’assumpció d’aquesta premissa […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: