Carta oberta a un jove aturat

28 des.

Sempre hem treballat amb un únic objectiu: aconseguir una societat lliure i justa on tots els homes i dones puguin desenvolupar amb plenitud el seu projecte de vida.

De ben segur avui et sentiràs més lluny que mai d’aquest objectiu, de ben segur el regust agre del buit, de la injustícia i de l’exclusió ara ho impregna tot d’una manera llefiscosa.

Però pensa en dues qüestions: en primer lloc dir-te que no ens creiem la visió luterana i estúpida de la vida que diu “que el treball realitza la persona”, i encara menys el treball per compte d’altri —aleshores tots voldríem les feines d’aquells que defensen aquesta postura—.

El treball genera economia, genera riquesa, capacitat de consum i és necessari, ja sigui perquè ens agrada la feina que fem, ja sigui perquè hem de pagar-nos les mongetes.

Però les persones som molt més que això, no som ni volem ser una feina, no som ni volem ser professionals. Volem ser, en tot cas, persones que fan una feina.

I la nostra plenitud com a persona deriva de les nostres inquietuds, de les nostres experiències, de la nostra coherència interna amb nosaltres mateixos, de la construcció de la nostra felicitat.

Una feina en definitiva és això, una feina, i res més que una feina. I qui ho sobrevalori simplement s’esta alienant.

Som la generació més formada de tota la societat, som la generació amb més energia, ganes, voluntat i ambició per canviar la realitat.

Ni buidor, ni exclusió, ni regust agre, doncs. Tenim coratge i voluntat no només de guanyar-nos la vida sinó de construir una vida millor.

De manera doncs que t’encoratjo a seguir desenvolupant el teu projecte de vida, a no defallir, a fer allò que desitges, a emprendre i cercar allò que, de ben segur, pots aportar a la societat des de la teva persona, des de la teva activitat, des dels teus valors.

I això que et dic no és un brindis al sol. Avui són moltes les persones que, com tu, s’han trobat en aquest sotrac. No són una estadística, son 4 milions de persones que han patit una injustícia. I contra la injustícia hem de seguir lluitant-hi.

Hem de seguir treballant doncs en això, en la construcció de l’objectiu col.lectiu, i per fer-ho ens cal una eina política que aglutini aquests anhels.

I en segon lloc dir-te que existeix una possibilitat, i és que el partit polític que té voluntat d’integrar a tota l’esquerra catalana, el PSC, en el seu procés de debat intern i regeneració, nascut de la derrota electoral recent, faci seva aquesta ambició.

Jo estic convençut que el PSC estarà a l’alçada, ha d’estar-hi, ha de concentrar aquests anhels i donar-hi una resposta satisfactòria. Estic convençut que és possible, no com acte de fe, sinó amb coneixement i voluntat política de fer-ho. Un país que es vulgui democràtic de debò ha de disposar d’un partit d’esquerres potent que vehiculi els interessos dels més febles. I és en això que ens hi hem d’arremangar.

Joan Riera

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: