Els nostres

27 des.

Hi ha unes preguntes clau que es fa un partit polític, especialment  en un procés electoral i s’expressen en:  Qui són els nostres? Què han fet els nostres? On trobarem els nostres?  Són preguntes fàcils de fer i complicades de respondre. En aquests moments sembla ser que no hi ha ningú que sigui de ningú, i potser que tothom sigui de tothom segons la conjuntura. L’electorat és volàtil i actua de manera fluctuant.

Serà per tradició familiar, serà per vivència personal, serà per convicció política, serà per pertànyer a una classe social determinada, serà per sensibilitat social, serà per moltes coses, però l’elector necessita identificar-se amb un projecte polític , vol respostes d’aquest projecte , vol contingut, vol direcció. En definitiva, l’home o la dona social, que pertany a un grup (ciutat, poble , país…digueu-li com vulgueu), i que pot decidir cap a on va aquest grup, necessita que el projecte que ell o ella escull tingui orientació, hi ha necessitat de deixar de ser volàtil i fluctuant. En definitiva vol ser d’algú, potser no l’hem d’identificar com nostre o d’aquell ,però, l’individu social necessita saber que pertany al grup, a algun grup o a alguna part del grup.

Un projecte polític ha de saber a qui es dirigeix i què vol d’aquell  o aquella a qui envia missatges, i és cert que les circumstàncies personals canvien, i és possible que facin variar la nostra percepció social. Pot ser, i passa, que pensem que de cop i volta, el fet d’haver  pujat un altre pis de l’ascensor social vol dir que hom ha canviat de posició i de grup social i que el món sembli que està millor. Però hem de dir clar que la percepció personal no fa canviar la societat i que  un projecte no pot pretendre complaure a totes les percepcions personals perquè finalment s’acaba desdibuixant . Qui cregui que la seva lluita es individual i personal , aquell que cregui en el sálvese quien pueda,  potser no vol ser dels nostres.

Estem  d’acord en que els electors i la societat en general han canviat al llarg dels anys de democràcia al nostre país. Possiblement l’ individualisme ha vençut en àmplia mesura, i s’ha imposat en part dels nostres conciutadans i conciutadanes, però  això no ha de fer decaure els nostres principis i haurem d’anar a retrobar aquells i aquelles que continuen creient que un projecte de futur és aquell que creu en el bé comú i en el progrés de tots i totes. Els i les nostres són aquests.

Ignasi Conesa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: