Cants de sirena

27 des.

Aquest cap de setmana hem assistit a un petit espectacle polític, amb ritmes prou aconseguits i curosa escenificació, tot i que amb un final força previsible. Un final que avui ha interpretat la parella protagonista: Artur Mas i Ferran Mascarell. Provinent del món de la cultura el darrer, i de la política espectacle el primer, ambdós semblaven còmodes en la seva interpretació. Des de la foto d’una gens furtiva trobada a un luxós hotel barceloní, el guió ha seguit exactament el que calia esperar, després de mesos de missatges convergents que apuntaven en la direcció que finalment s’ha confirmat.

L’estratègia del líder convergent, investit President de la Generalitat, és ben clara. Passa per procurar el màxim debilitament del seu principal adversari, que és el Partit dels Socialistes de Catalunya.   Amb aquesta finalitat, entre d’altres moviments tendents a fer l’abraçada de l’ós als socialistes, CiU ha tingut com a objectiu rompre la unitat del projecte col·lectiu que encarna el PSC, per la via de nomenar com a Conseller de Cultura una persona que estava vinculada a aquest partit. Artur Mas comença el seu mandat exactament com el seu admirat veí, Nicolas Sarkozy, i tenim motius per no esperar-ne receptes significativament diferents, ni més reeixides. En prenem nota.

Ara  bé, a CiU no se li pot retreure altra cosa que malvolença respecte als seus principals adversaris. Convindreu amb mi que això cal considerar-ho pecata minuta, i que cal donar-ho per descomptat. És precisament per això que el mereixedor del retret dels seus antics companys i companyes és en Ferran Mascarell, a qui hem de suposar amb prou intel·ligència per calcular l’efecte nociu, sobre el projecte col·lectiu al qual havíem de considerar adherit fins ara, de la seva acceptació d’un càrrec de conseller en el nou govern de la dreta catalana. Per tant, o bé no li importava el mal que podia causar a l’esquerra catalana, o bé formava part del seu càlcul infligir-ne. No és que em resulti estrany, doncs en tot projecte col·lectiu, i els de caràcter polític no en són una excepció, sempre hi ha qui no s’esmerça en altra cosa que en un projecte personal. Si tots dos projectes no coincideixen al gust del qui té  potser massa esperances posades en el segon, hi ha qui resol aquesta tensió optant pel projecte personal. Bon vent i barca nova, doncs. No puc evitar pensar, però, que si mai a cap persona amb qui tingués prou confiança li fessin una oferta semblant,  el consell d’amic que li donaria seria el que segueix: para atenció, que en l’elogi que et fan hi va implícit el major dels menyspreus.

Dels clàssics grecs excogitava  jo, erròniament, que en Ferran Mascarell n’hauria après que els cants de sirena tendeixen a poblar les goles per conduir les còncaves naus contra les roques. Podria ocórrer que, creient salvar-se d’un naufragi, provoqui el propi.

Ferran Pedret

 

Anuncis

Una resposta to “Cants de sirena”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Què podem esperar dels primers compassos del govern de la dreta? « unmonaguanyar - 22/11/2011

    […] avantatjat de Sarkozy també en d’altres aspectes, el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr.Artur Mas, no ha trigat exactament dos dies en […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: