Sobre la democràcia

21 des.

Voldria compartir una breu intuïció, que no exclou altres consideracions, i que confesso sorgida en el transcurs d’una magnífica conferència sobre capitalisme i filosofia política que ha impartit recentment el catedràtic Antoni Domènech, sobre una tasca amb sentit que el PSC podria entomar en la Catalunya actual: el dels socialistes i les socialistes ha d’esdevenir el gran partit demòcrata.

En el benentès, és clar, que parlem de la democràcia que sempre ha aterrit i escandalitzat aquells sectors socials que la combaten, ja des dels temps de Soló d’Atenes i fins a la més recent de les ofensives neoliberals, amb un acarnissament que només serveix per indicar-nos quin és el camí a seguir.

Hem de ser, doncs, el partit de la democràcia autèntica, que és aquella que no es limita a reconèixer els iguals, sinó que els crea. Cal reivindicar un aprofundiment  democràtic com a instrument d’emancipació de les persones, que no són realment lliures si no existeixen certes condicions materials de vida que els habilitin en l’exercici de la llibertat.

Esmerçant-nos en un esforç col·lectiu per dur la democràcia fins a les seves darreres conseqüències polítiques, socials i econòmiques, podem teixir aliances — forjar, si ho preferiu — amb amplis sectors socials que, amb desassossec, senten que han perdut el control de les seves vides i exigeixen reapropiar-se-les.

Treballant per la democràcia social, treballarem per la plena ciutadania: dels treballadors i treballadores de tota mena, i de la immensa majoria de la societat, que avui es troba desposseïda de la capacitat real per influir sobre les condicions en què s’ha de desenvolupar el seu propi futur. ja que la primacia de la política democràtica, que posi l’economia al servei de la societat, i no al servei de la maximització immediata del benefici per a uns pocs, és encara ben lluny. En bona mesura, tot i que no en sigui l’única causa, trobem aquí una explicació de la crisi de representació política, accentuada per la terrible confessió d’impotència dels diversos governs front a les exaccions dels mercats, durant la present crisi.

Davant la lògica implícita dels partidaris d’un capitalisme sense normes, desregulat (i certament desbocat), que és una lògica profundament antidemocràtica, podem oposar la construcció d’una democràcia plena (democràcia política, democràcia social, democràcia econòmica), que ens faci més lliures i més iguals.

Ferran Pedret

 

 

Advertisements

2 Respostes to “Sobre la democràcia”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Ànimes pròpies i alienes « unmonaguanyar - 28/12/2010

    […] el que en Joan Ignasi Elena titulava “Són les idees!”,  o el d’en Ferran Pedret, titulat “Sobre la democràcia”, crec que és més que notori que en aquest partit conviuen de forma pacífica, que no equilibrada, […]

  2. Per una esquerra transformadora « unmonaguanyar - 03/01/2011

    […] públiques progressistes havien propiciat (aquests efectes emancipadors d’una política realment democràtica són els més temuts i odiats pels sectors socials dominants, o privilegiats, si es prefereix). […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: