Un nou començament pel PSC

12 des.

El diumenge 28 de novembre el vot dels catalans i catalanes va posar fi a la primera etapa de govern progressista a la Generalitat de Catalunya, d’ençà de la recuperació d’aquesta institució. Amb la victòria de la dreta en les seves diverses expressions polítiques, i singularment en la que encarna la coalició Convergència i Unió, ha acabat una experiència de govern de l’esquerra plural que havia despertat moltes esperances en aquell 2003 que ara ens sembla remot, i no pocs trasbalsos en el transcurs del seu devenir. Serà més endavant quan, dissolts els tels que esmerçadament s’han teixit al seu voltant, es podrà jutjar amb l’adequada distància històrica quina ha estat l’aportació dels governs encapçalats per Pasqual Maragall i José Montilla a la millora del país, tot i que no em puc estar de sospitar que, en el futur, els severs judicis amb què el discurs dominant els han despatxat, seran afaiçonats amb major rigor i esdevindran, per tant, força més benèvols.

Ara bé, la recent victòria de la dreta ha dut aparellada una derrota històrica del conjunt de l’esquerra catalana. El socialisme català, en particular, ha experimentat una important pèrdua de suport que l’aboca expeditivament a obrir una nova etapa. En la formulació del caràcter d’aquesta nova etapa del PSC es troba ara, en gran mesura, el desllorigador de la redefinició dels espais polítics que el darrer cicle electoral apunta.

En els darrers dies, molts han estat els companys que han citat en Willy Brandt quan deia que el que caracteritza més essencialment el moviment socialista és la capacitat de generar nous començaments. Els militants del PSC afrontem aquest enorme repte. Hem estat convocats a un procés de reflexió i debat. Que d’aquest procés en resulti una autèntica regeneració del discurs i el projecte socialista a Catalunya, i que siguem capaços de posar les bases per construir al voltant d’aquest projecte una majoria social i política àmplia depèn, enterament, de nosaltres.

L’hora és greu, i és temps, per tots nosaltres, d’ésser responsables i generosos, per deixar de banda personalismes i per subratllar que el del PSC és avui, com ho va ser en el moment de la seva fundació, un projecte col·lectiu capaç de mobilitzar enormes energies i d’agregar múltiples sensibilitats i provinences en la persecució d’un ideal comú: una Catalunya nova, una Catalunya d’homes i dones lliures, iguals i solidaris, que cooperen entre si i amb la resta de pobles, per al progrés i el benestar comú.

Estic convençut que la militància del PSC sabrà estar a l’alçada del moment històric que estem vivint. Si en la darrera campanya electoral, quan totes les circumstàncies eren adverses i la confusió podia haver-nos governat, els homes i dones que militen en aquesta gran organització han estat capaços d’esforços que sense hipèrboles mereixen el qualificatiu d’heroics, confiem ara en ells i elles, en el seu conjunt, per trobar les solucions als nostres problemes actuals.

No podem permetre’ns ni precipitacions que de ben segur introduïrien biaixos en l’anàlisi de les causes del moment que vivim, ni tampoc —el risc n’és simètric—, ajornaments d’un debat que és alhora necessari i urgent, més enllà dels que hagin de facilitar afrontar amb les majors garanties possibles les eleccions municipals del maig de 2011. El procés de debat ha de permetre la participació de tots i totes els militants en igualtat de condicions, i aquest és un aspecte rellevant que s’ha de cuidar especialment, atès el moment transcendent en la vida del PSC que afrontem. No ens podem permetre, en aquest sentit, ni dirigismes, ni abusos per part dels companys que, en virtut de responsabilitats presents o passades, tenen facilitat per accedir al debat públic a través dels mitjans de comunicació, ja que tant en un cas com en l’altre, es contaminaria la naturalesa profundament democràtica i participativa que hauria de tenir aquest debat i, sigui dit de pas, no es facilitaria especialment la tasca dels milers i milers de companys i companyes que, d’aquí a unes setmanes i gairebé sense haver reposat des del darrer esforç, es llançaran als carrers dels nostres pobles i ciutats per garantir majories de progrés encapçalades pel PSC als municipis d’arreu de Catalunya.

Si ho fem així, i tenint present que el prioritari és la definició d’un projecte sòlid i coherent, capaç de liderar la reconstrucció d’una esquerra ensems moderna i amb profunda ambició transformadora, hem de poder adreçar-nos a tota la gent que, sense haver estat militant del PSC, connecta amb el nostre anhel de justícia social, igualtat i llibertat. Podem posar dempeus un potent i ampli moviment socialista, vertebrat al voltant de la seva expressió política, el PSC, però necessàriament acompanyat de l’esquerra social, sindical, i cultural, treballant colze a colze per la construcció d’una democràcia social avançada. Podem confrontar, a la resignació que suposaria assumir l’obsolescent discurs de que no hi alternatives possibles a l’actual estat de coses, la nostra determinació militant i el nostre entusiasme, però també haurem d’aportar rigor, intel·ligència, sensibilitat, i treball. Ho devem als 570.361 ciutadans i ciutadanes que ens van fer confiança, el darrer 28 de novembre. Ho devem a totes aquelles persones que estan esperant de nosaltres una reacció, perquè volen veure una esquerra conseqüent i eficaç, però també ho devem a totes aquelles persones que, havent-ho fet en el passat, malauradament, ja no esperen res de nosaltres. A tots ells ens hem d’adreçar en aquest procés del qual n’ha de sortir un PSC en el qual hi facin, de nou, confiança.

Ferran Pedret

Advertisements

2 Respostes to “Un nou començament pel PSC”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Se’ns acumula la feina « unmonaguanyar - 21/01/2011

    […] la situació actual, i saber extreure’n conclusions que resultin útils en la pràctica per a la reconstrucció d’una alternativa socialista sòlida i coherent. A aquesta tasca col·lectiva hi hem estat cridats pels nostres conciutadans, i aquest blog que […]

  2. Repensant-se « unmonaguanyar - 23/02/2011

    […] va resultar interessant, i coincideixo en força dels plantejaments exposats, com podeu veure pel que escrivia tot just quan vàrem endegar aquest blog, tot i que, com és lògic, hi mantingui més d’una discrepància, i força […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: